Les Houches- Vallorcine

Vam començar d’hora, molt d’hora, tant d’hora que quan va sonar el despertador em va costar entendre que passava. La meva mà va anar automàticament a apagar l’alarma mentre el meu cap intentava entendre perquè era tant fosc. Estava a punt d’aixecar-me com una autòmat per preparar-me per anar a treballar quan vaig mirar l’hora: les quatre del matí. Amb ganes hagués tornat al llit, fent veure que no havia sentit l’alarma, trobant mil excuses per tornar a l’escalfor de les mantes. Vaig obligar a aixecar-me i vestir-me, al menjador ja hi havia en Marc, amb la mateixa cara d’adormida que devia fer jo, acabant de preparar la motxilla.

En silenci vam obligar-nos a menjar una mica i quan encara no feia mitja hora que havia sonat l’alarma sortíem de casa amb les bambes als peus i els esquis a la motxilla.

Imagen

La primera part la vam fer gairebé en silenci, concentrats en no equivocar el camí. Seguint els cartells amb indicació Aiguillete des Houches, buscant les petjades entre les plaques de neu dura i més tard, quan va comença a clarejar, intentant endevinar quin era el primer coll on havíem d’anar.  Vam sortir del bosc, deduint que devíem estar ja als Xalets de Chailloux, tot i que els xalets no els vam veure. Poc despès ja vam poder calçar els esquis per acabar d’arribar al cim de l’Aiguillete des Houches.

Al cel tot just començava a despuntar les primeres llums i per primera vegada vam poder veure a on havíem d’anar. Veiem de lluny el Brévent i més enllà intuíem que hi devien haver els altres colls cap a on aniríem.  Imagen

Esperàvem trobar la neu dura i gelada o bé pasteta primavera, però en aquella primera baixada de l’Aiguillete fins al coll de Bel Lachat la neu estava perfecte.  Mentre pujàvem cap al Brévent va sortir el sol. Les vistes eren tant espectaculars que no podíem evitar parar-nos cada dos metres per a fer fotos o simplement a contemplar com anava canviant el color del cel. Imagen

ImagenImagen

La ruta seguia cap al cim del Brévent i des d’allà seguint els fora pistes de l’estació cap al coll de Brévent. Un cop aquí arribàvem a territori desconegut; si bé havíem mirat mapes i buscat les possibles rutes, l’únic que recordàvem era que havíem de fer canvi de pells i començar a pujar quan arribéssim a cota 2000. Així ho vam fer, deixant que les traces gelades que anàvem seguint continuessin baixant, nosaltres ens vam parar, vam posar els esquis a l’esquena i vam guanyar els deu metres que havíem regalat de baixada. Ens vam trobar flanquejant les pales de l’Aiguille de Charlanon.

Imagen

El flanqueig situat a cara nord encara no havia vist el sol i la neu estava força gelada, pujàvem més a poc a poc del que ens hagués agradat vigilant de no relliscar després que en Marc casi cau al distreure’s fent una fotografia. Quan havíem avançat una mica i ja intuíem la conca del Lac Cornu vam veure les traces que pujaven tranquil·lament pel curs del riu.

Imagen

Imagen

Vam enllaçar el Lac Cornu amb el col de la Glière, els Lacs Noirs i vam arribar a un pic sense nom situat al costat de les Aiguilles de la Glière, on vam aprofitar per esmorzar i veure com els primers esquiadors que venien amb el telefèric de la Flegière començaven les seves ascensions cap als nombrosos coll que rodegen l’Índex de la Glière.

Imagen

Ja menjats i descansats afrontàvem l’última etapa de la ruta, a davant ens esperava l’últim coll abans d’arribar a Vallorcine, entremig de dos baixades que semblaven un simple tràmit.  Havent fet poc mes de la meitat de la baixada vam veure que la cosa no seria tant senzilla. Ens vam parar, intentant recordar el mapa i les ressenyes que havíem vist. No aconseguíem donar amb l’alçada a la que el camí es desviava, iniciant el flanqueig de l’Aiguille de la Pouce i la Tête du Bechat. Havíem llegit que hi havia un pas, un únic pas fàcil, però que era millor no equivocar-se. Anàvem seguint unes traces velles i quan aquestes es van dividir, anant un parell d’elles cap a un possible flanqueig, vam decidir que aquell era el punt per girar. No vam comptar, però, que el sol dels últims dies havia fos molta neu i ens vam trobar que les traces travessaven el que ara era un pas complicat de roca i neu. Després de pensar-ho molt i intentar buscar quina era la millor ruta vam decidir seguir les traces a veure on ens portaven. Vam baixar més el que recordàvem que havíem de baixar, en un lloc aparentment sense cap altre sortida que un barranc a on ja no hi quedava suficient neu per baixar. Cansats i començant a sentir els quilòmetres a les cames vam decidir buscar una variant per tornar al punt on recordàvem haver vist les traces de flanqueig i un cop allà buscar una possible baixada.

Imagen

Imagen

Quan després, pujant des dels Xalets de la Balme vam veure les voltes que havíem fet intentant trobar la baixada, ens vam adonar de dos coses: el pas estava molt més amunt del que pensàvem i que ens en vam sortir prou be baixant amb grampons per una canaleta.

ImagenImagen

L’última pujada es va fer llarga, en part per la calor, en part per la neu i en part pel cansament que dúiem. En la pujada cap al coll de Bérard i en la baixada fins a Le Buet vam començar a trobar grups d’esquiadors que venien dels colls de Dards, de la Pointe Alph. Favre o d’alguna de les moltes rutes que van entre la Flegière i Vallorcine. Imagen

A Le Buet per l’únic que ens quedaven forces era per prendre un refresc i adormir-nos a les butaques. Feia ben be nou hores que havíem sortir de casa i a l’esquena portàvem 3000 metres de desnivell i molts quilòmetres.

Imagen

Anuncios
Categorías: Uncategorized | Deja un comentario

Navegador de artículos

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

VITAM PLENI

Salut en tots els sentits

zaidaitmalek

Corredor por montaña

CARRERAS DE MONTAÑA, POR MAYAYO

Carreras de montaña por Mayayo: Trail running ultra trails, material y más.

A %d blogueros les gusta esto: