Tot final comporta un nou inici

Es va acabar l’estiu i va arribar la tardor; una època entre èpoques, un impàs cap a l’hivern. A Catalunya és el moment que el sol deixa d’escalfar amb tanta intensitat la terra. Quan els arbres es cansen del seu to verd i es posen vestits grocs, taronges o vermells i quan apareix la castanyera amb un mocador al cap repartint castanyes a grans i petits.

Imagen

La tardor a Catalunya comença amb l’equinocci de tardor i acaba amb el solstici d’hivern; és a dir, gairebé noranta dies esperant que comenci a nevar.

Als Alps Francesos el temps transcorre diferent. Hem d’esperar igualment noranta dies perquè el calendari marqui que és l’hivern però, gairebé a mitjans de tardor, no únicament neva sinó que ja ens podem calçar els esquis.

A Chamonix l’hivern va arribar al segon intent. El primer va ser a principis d’octubre, però era massa d’hora, encara feia calor i el terra no tenia ganes d’amagar-se sota la neu.

Ens va agafar desprevinguts, no estàvem preparats, encara. Ens vam adonar que l’hivern tenia ganes de venir un dia que vam anar a escalar. Havíem sortit de la plaça de Chamonix i l’idea era pujar al Brevent. Feia dos dies que havia nevat, però aquell dia feia sol i molta calor. Vam sortir tard, portàvem dos motxilles lleugeres i el material mínim imprescindible per anar a fer una via totalment equipada. Anàvem amb pantalons curts i samarreta de tirants. Quan vam arribar a dalt el telefèric de Plan Praz vam veure que el que des de baix semblaven petites congestes de neu, a dalt eren autèntics mars. Vam intentar-ho, però ens vam quedar enmig d’una tartera de pedra i neu.

Imagen

Dos dies després havia fos tota la neu i vam tornar a pujar per treure’ns l’espina de la via.

Imagen

Les baixes temperatures i la blancor dels pics del massís del Mont Blanc no són la millor companyia quan la vall està verda i tens ganes d’esquiar, així que aprofitant que la selecció Catalana anava a Tignes a fer una concentració vam utilitzar l’excusa de visitar als amics per treure’ns les ànsies de neu.

Imagen

En un principi havien de ser dos dies però vam anar allargant l’estada perquè no teníem ganes de tornar i trobar-nos que Tignes s’havia quedat tota la neu, sense deixar-ne ni una miqueta a Chamonix. Finalment, però, vam haver de tornar i, per sorpresa nostra, vam descobrir que aquí també havia nevat. No amb tanta quantitat, però si el suficient com per poder posar-te els esquis i pujar des de le Tour  fins a la frontera de Suïssa.

 Imagen

Pensàvem que érem els únics amb ànsies de neu però hem vist que no. Vagis a l’hora que vagis al pàrquing del telefèric del Col de la Balme de la Tour trobaràs gent amb esquís de muntanya traient-se el cuquet de neu.

Imagen

Anuncios
Categorías: Uncategorized | 1 comentario

Navegador de artículos

Un pensamiento en “Tot final comporta un nou inici

  1. mireia

    M’agradat moltissim, ple de sentiments!!
    una abraçada forta de tota la familia i sobretot de la Nuria
    mireia de puigcerda

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

VITAM PLENI

Salut en tots els sentits

zaidaitmalek

Corredor por montaña

CARRERAS DE MONTAÑA, POR MAYAYO

Carreras de montaña por Mayayo: Trail running ultra trails, material y más.

A %d blogueros les gusta esto: