Tancant portes

S’ha acabat l’estiu i amb ell s’han acabat les sortides per Colomina, les rutes amb bici per les carreteretes empordaneses, les escalades en parets d’arreu de Catalunya o les tardes tranquil·les passant una estona agradable a la platja.

Aquest ha sigut un estiu màgic. Diferent en molts sentits i igual en molts altres. Podria començar el relat amb una frase típica d’inici d’històries:

“Tot va començar el dia que vaig pujar al refugi. Érem a finals d’un juny atípic, tan atípic que amagava el fet que fos estiu. Vaig arribar a l’embassament de Sallente dimarts a primera hora del matí, tot i que semblava que fos més d’hora, doncs aquell dia el sol havia decidit no treure el nas. No era una novetat, al llarg de la setmana anterior havia anat rebent missatges i fotos de les nevades que no deixaven de caure.

Vaig esperar al cotxe gairebé una hora, fins que en un moment de falsa esperança em va semblar que venia una clariana i deixaria de ploure. Vaig arribar al refugi xopa, mullada de dalt a baix ja que vaig prioritzar tenir roba seca i vaig cedir el gore-tex a la meva motxilla.

Començava així l’estiu.

Els dies van anar passant i la neu que cobria l’estany de Colomina es va anar desgelant. Combinàvem les hores de feina amb les sortides, les exploracions i els reptes. Cada dia buscàvem una nova aventura, la pregunta sempre era la mateixa:

–       Marta, avui on puc anar?

I ella treia el mapa.

Les primeres setmanes, quan encara no teníem masses forces i no aguantàvem tirades llagues en aquells terrenys, ens dedicàvem a marcar els camins en la neu, a investigar com estava aquell pas o aquell altre, marcant rutes alternatives quan feia falta.

A mesura que passaven les setmanes i la neu desapareixia completament del llac vam començar a ampliar el radi d’acció, buscant nous cims on encara no havíem anat, planificant rutes que ens agradaria fer; si tinguéssim més temps… si no s’acabés l’estiu tant ràpid…

A poc a poc, però, les rutes i les sortides corrent van transformar-se en crestes, esperons o vies d’escalada en alguna de les moltes parets i cims del cercle de Colomina.

Però, com deia Sopa de Cabra “tot el que comença ha d’acabar”, l’estiu va arribar a la seva fi quan arribàvem al cim de la Pala Pedregossa; havia pujat la boira i ens impedia acomiadar els ulls de les últimes vistes dels llacs de Colomina.”

ImagenImagenImagenImagenImagenImagenImagen

Imagen

ImagenImagenImagen

Anuncios
Categorías: Uncategorized | 1 comentario

Navegador de artículos

Un pensamiento en “Tancant portes

  1. mireia

    Tot l’ho bo s’acaba però conencen coses noves, nous reptes, noves sensacions…
    A la natura mai t’aburreixes, aixo segur!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

VITAM PLENI

Salut en tots els sentits

zaidaitmalek

Corredor por montaña

CARRERAS DE MONTAÑA, POR MAYAYO

Carreras de montaña por Mayayo: Trail running ultra trails, material y más.

A %d blogueros les gusta esto: