El Cerví

El Cerví o, com es coneix en la seva vessant suïssa, Matterhorn, està situat entre les valls d’Aosta a Itàlia i el Valais a Suïssa. Aquest gegant rocós està format per una base sedimentària culminat per un caputxó metamòrfic que li fa adquirir la coneguda forma piramidal que és la insígnia de les xocolatines Toblerone.

El Cerví és un dels cims més famosos i coneguts dels Alps i, si bé la ruta normal o la més freqüentada és l’aresta Hörnli, es pot accedir al cim des de qualsevol cara de la piràmide; ja sigui per parets totalment verticals o per alguna de les seves perfectes arestes anguloses ; entre aquestes la Leone (SW).

Podríem dir que vam decidir anar al Cerví de forma precipitada. Tot va començar amb una trucada de la meva mare el diumenge.

– Naila, vaig a Cervinia, vols acompanyar-me?.

Vam marxar dimarts. En Guillem va apuntar-se il·lusionat amb la idea de poder pujar a un dels cims més mítics d’Itàlia. I com a sorpresa final el meu avi també va decidir acompanyar-nos, també encantat per la màgia que desprèn aquesta muntanya.

Vam arribar a mitja tarda, i després de posar-nos al dia amb les novetats en l’intent de rècord del meu germà, vam decidir tirar amunt. La Núria va dir que es quedava a Cervinia. Que entre el Kílian corrent per aquelles crestes i el meu avi passejant-se per Cervinia no tindria el cap centrat en pujar cap amunt.
P1000231Sortint de Cervinia amb el Cerví al fons

Eren entre les set i les vuit del vespre quan carregàvem les motxilles i començàvem a caminar el camí. La idea era pujar fins al primer refugi, Duca degli Abruzzi, 800 m de desnivell sobre Cervinia, on s’arribava per corriols de terra i herba. A la motxilla hi dúiem: uns pantalons llargs, les bambes, un plumes, els dos arnesos, una corda de 30m, unes quantes cintes exprés, el reverso, dos cascos, una mica d’aigua i un paquet de galetes.

P1000244 A la sortida del refugi Duca degli Abruzzi

Vam descansar bé i a les vuit del matí ens posàvem en marxa. Pujàvem a la idea, a un ritme constant, sense entretenir-nos massa. Vam avançar ràpidament fins al coll de Leone. No hi havia massa gent pujant, només dos nois catalans que pujaven al refugi Carrel a dormir, però a partir del coll vam començar a creuar-nos amb cordades d’escaladors que baixaven. Era un degoteig suau però continu d’italians, francesos, russos i alemanys que tornaven cansats del cim.
P1000250 Direcció al Coll del Leone

Vam seguir pujant al·lucinant amb la ruta.
P1000257 Trams de neu per arribar al Coll del Leone
P1000262 Coll del Leone
Passat el refugi Carrel la gimcana continua, girant a dreta i a esquerra, ben atents de trobar els pitons o algun altre seguro que t’indiqui que segueixes pel bon camí. El terreny va variant: ara grimpada, ara tartera de pedres, ara un tram de neu. A moments vertical d’escalada, a moments passeig. Ara trams amb cordes, amb cables, o sense res.
P1000271 Primeres plaques de roca per arribar al refugi Carrel.

Així que de cop i volta estàvem a 4.000m d’alçada.
P1000278 Pic Tyndall

Ja encordats i ben assegurats vam arribar al pic Tyndall, una carena tan llarga com estreta, amb trams de desgrimpades o ràpels.
P1000281 Des del pic Tyndall ja es veia el nostre objectiu al fons

P1000286 Una de les desgrimpades de la carena del Tyndall
Arribats al final de la carena, ja a peus del Cerví, amb una timba que deunido, vam tenir l’únic incident de la ruta: la caiguda de pedres. És un problema conegut, sobretot a l’aresta suïssa on és un greu inconvenient i la causa de nombrosos accidents. La cordada que teníem al davant va fer caure tres pedres amb la mala sort que una d’elles va frenar-se al meu braç. Per sort no va anar més enllà de l’espant del moment i un blau que trigarà un parell de setmanes a marxar.
La part final de l’ascensió es torna més entretinguda doncs és una paret gairebé vertical amb cordes i les conegudes escales Jordan.
Al cim, com no, bones vistes de la vall de Cervinia i del Valais. Vam fer un parell de fotos i cap avall que es feia tard.
P1000293 Foto del cim italià
P1000297
El dia va ser perfecte. Feia sol, la temperatura ideal. Vam poder pujar al cim per l’aresta Leone. Vam poder veure el Kílian en plena acció mentre feia un rècord impossible. I vam arribar a la conclusió que el Cerví efectivament és una de les muntanyes més boniques dels Alps, amb una aresta molt alpina i entretinguda, molt recomanable.
P1000306 El Kílian fent el rècord 

Anuncios
Categorías: Uncategorized | 1 comentario

Navegador de artículos

Un pensamiento en “El Cerví

  1. Siurix

    Noia, em trec el barret. Quina crònica més ben feta! Un plaer llegir-te. Salut!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

VITAM PLENI

Salut en tots els sentits

zaidaitmalek

Corredor por montaña

CARRERAS DE MONTAÑA, POR MAYAYO

Carreras de montaña por Mayayo: Trail running ultra trails, material y más.

A %d blogueros les gusta esto: