Un estiu sota l’aigua

Tot va començar uns dies abans de la Marathon du Mont Blanc. Ens estàvem acostumant a que el sol ens visités gairebé tots els dies, fes caloreta, la roca estigués seca i sortir quan es feia fosc a passejar tot fent un gelat. Tot es va capgirar quan van arribar els corredors de la Marató, amb ells va arribar el mal temps. 25 dies de pluja i només 6 dies de sol hem tingut aquest juliol. L’agost sembla que millora, ara només plou un de cada tres dies.

El juliol ens ha fet canviar la preferència a l’hora d’obrir internet. Ara quan obres l’ordinador fas un llarg recorregut mirant per totes les pàgines meteorològiques. Perquè si al juny en coneixíem una que trobàvem molt bona i molt fiable, ara en mirem cinc o sis abans d’assumir que, per variar, seguirà fent mal temps.

Queixes a part, podem dir que els sis dies de bon temps els hem aprofitat (potser els sis no perquè segur que algun ens ha tocat estar treballant, mirant per la finestra i maleint-nos per no ser el nostre dia de festa). I també hem aprofitat moltes estones de semi-bon temps dels dies que plovia. Hem deixat les samarretes de tirants a l’armari i hem recuperat les jaquetes i els “plumes” que teníem empaquetats en caixes de cartró. Fins i tot ens hem atrevit a treure els esquis.

Sigue leyendo

Categorías: Uncategorized | Deja un comentario

Les Houches- Vallorcine

Vam començar d’hora, molt d’hora, tant d’hora que quan va sonar el despertador em va costar entendre que passava. La meva mà va anar automàticament a apagar l’alarma mentre el meu cap intentava entendre perquè era tant fosc. Estava a punt d’aixecar-me com una autòmat per preparar-me per anar a treballar quan vaig mirar l’hora: les quatre del matí. Amb ganes hagués tornat al llit, fent veure que no havia sentit l’alarma, trobant mil excuses per tornar a l’escalfor de les mantes. Vaig obligar a aixecar-me i vestir-me, al menjador ja hi havia en Marc, amb la mateixa cara d’adormida que devia fer jo, acabant de preparar la motxilla.

En silenci vam obligar-nos a menjar una mica i quan encara no feia mitja hora que havia sonat l’alarma sortíem de casa amb les bambes als peus i els esquis a la motxilla.

Imagen

Sigue leyendo

Categorías: Uncategorized | Deja un comentario

Tot final comporta un nou inici

Es va acabar l’estiu i va arribar la tardor; una època entre èpoques, un impàs cap a l’hivern. A Catalunya és el moment que el sol deixa d’escalfar amb tanta intensitat la terra. Quan els arbres es cansen del seu to verd i es posen vestits grocs, taronges o vermells i quan apareix la castanyera amb un mocador al cap repartint castanyes a grans i petits.

Imagen

Sigue leyendo

Categorías: Uncategorized | 1 comentario

Tancant portes

S’ha acabat l’estiu i amb ell s’han acabat les sortides per Colomina, les rutes amb bici per les carreteretes empordaneses, les escalades en parets d’arreu de Catalunya o les tardes tranquil·les passant una estona agradable a la platja.

Aquest ha sigut un estiu màgic. Diferent en molts sentits i igual en molts altres. Podria començar el relat amb una frase típica d’inici d’històries:

“Tot va començar el dia que vaig pujar al refugi. Érem a finals d’un juny atípic, tan atípic que amagava el fet que fos estiu. Vaig arribar a l’embassament de Sallente dimarts a primera hora del matí, tot i que semblava que fos més d’hora, doncs aquell dia el sol havia decidit no treure el nas. No era una novetat, al llarg de la setmana anterior havia anat rebent missatges i fotos de les nevades que no deixaven de caure.

Vaig esperar al cotxe gairebé una hora, fins que en un moment de falsa esperança em va semblar que venia una clariana i deixaria de ploure. Vaig arribar al refugi xopa, mullada de dalt a baix ja que vaig prioritzar tenir roba seca i vaig cedir el gore-tex a la meva motxilla.

Començava així l’estiu.

Sigue leyendo

Categorías: Uncategorized | 1 comentario

El Cerví

El Cerví o, com es coneix en la seva vessant suïssa, Matterhorn, està situat entre les valls d’Aosta a Itàlia i el Valais a Suïssa. Aquest gegant rocós està format per una base sedimentària culminat per un caputxó metamòrfic que li fa adquirir la coneguda forma piramidal que és la insígnia de les xocolatines Toblerone.

El Cerví és un dels cims més famosos i coneguts dels Alps i, si bé la ruta normal o la més freqüentada és l’aresta Hörnli, es pot accedir al cim des de qualsevol cara de la piràmide; ja sigui per parets totalment verticals o per alguna de les seves perfectes arestes anguloses ; entre aquestes la Leone (SW).

Podríem dir que vam decidir anar al Cerví de forma precipitada. Tot va començar amb una trucada de la meva mare el diumenge.

– Naila, vaig a Cervinia, vols acompanyar-me?.

Vam marxar dimarts. En Guillem va apuntar-se il·lusionat amb la idea de poder pujar a un dels cims més mítics d’Itàlia. I com a sorpresa final el meu avi també va decidir acompanyar-nos, també encantat per la màgia que desprèn aquesta muntanya.

Vam arribar a mitja tarda, i després de posar-nos al dia amb les novetats en l’intent de rècord del meu germà, vam decidir tirar amunt. La Núria va dir que es quedava a Cervinia. Que entre el Kílian corrent per aquelles crestes i el meu avi passejant-se per Cervinia no tindria el cap centrat en pujar cap amunt.
P1000231Sortint de Cervinia amb el Cerví al fons

Sigue leyendo

Categorías: Uncategorized | 1 comentario

Welcome!

Feia temps que volia començar a penjar les meves aventures.
Potser no són ni tan espectaculars ni tan emocionants com la de molts esportistes que conec, però són les meves i m’agradaria compartir-les.

Així, us deixo amb la primera, una de les moltes, i espero que no l’última de les que he viscut últimament.

Ara fa poc, vaig reiniciar-me en el món de l’escalada, i dic reiniciar-me perquè fa molts anys que “practico” aquest esport. Ho poso entre cometes perquè la relació que tenia amb l’escalada fins aquest estiu es podria dir que era un amor eventual, d’aquells que veus una vegada cada un o dos anys i penses; ostres! és bonic aquest esport, però,  al cap de dos dies o fins i tot al cap d’una setmana, quan encara no has donat temps ni a notar les mans rasposes de la roca, tornes a guardar els peus de gat i mentre et poses les bambes per anar a còrrer, penses, vinga! demà hi  torno.
Però no…

Sigue leyendo

Categorías: Uncategorized | 4 comentarios

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

VITAM PLENI

Salut en tots els sentits

zaidaitmalek

Corredor por montaña

Carrerasdemontana.com

Trail running: Carreras de montaña, ultra trails, material y más. © Mayayo